El meu pare em va despertar i em va dir que tenia una setmana de festa al col·legi. És el que recordo d’aquells dia de fa 50 anys. No tinc records de caves ni celebracions. Al contrari, a mig matí que vaig sortir amb el meu pare a comprar no sé què, la gent callava pel carrer potser amb la incògnita de què passaria.
I després molta tele en els dies següents. Un molt jove Joan Carles, a costat de Torcuato Fernández Miranda jurava la seva nova funció davant de les Cortes Generales. Encara recordo l’inici del seu discurs: «En estas horas cargadas de esperanza, llenas de dolor por los acontecimientos que acabamos de vivir, asumo el poder de la Corona con pleno sentido de mi responsabilidad»
I al cap d’una setmana, tornem al cole. Com si no hagués passat res, pel molt que va passar. L’interessant va ser el després. Els anys 76,77,78…Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia
